El PyrenMuseu fue un equipamiento cultural único en su género. Para los entusiastas de la Val d’Aran y para los expertos del mundo del pirineismo, el PyrenMuseu representó un recorrido histórico por los siglos XIX y XX de la apasionante aventura que vivieron los primeros exploradores y pioneros del Pirineo.
En esta web podrás realizar un recorrido virtual y consultar documentación y archivos originales.
A la jubilación de sus autores, la nueva dirección del edificio no continuó la difusión del legado patrimonial ni las administraciones lo asumieron, Una pequeña muestra del Pirineismo se trasladó al Museu dera Nhèu en Unha, donde se puede visitar. Recomendado.
452 Era legenda atribuis ath bisbe Valerius era primera ascension ath Mont Valier.
1285 Eth rei Pere III d'Aragon, puje ath Canigó enquiath Estanyol (manoscrit deth Vatican).
1552 Eth bisbe François de Foix-Candale, conquiste eth prumèr gran tuc pirenenc: eth Mieidia d'Aussau.
1584-94 Prumèra memòria, diboishi e visites ara Val d'Aran documentades peth enginher Tiburcio Spanochi.
1601 Publicacion dera prumèra òbra sus es Pirenèus per Jean de Malus (estudi des mines).
1613 Prumèr inventari complet d'Aran peth doctor Francisco de Gracia de Tolba per encàrrec reiau.
1675 Prumèr mapa deth conjunt des Pireneus de Nicolas Sanson d'Abbeville.
1730 Mapa de Roussel et La Blottière des Pirineus. Sense triangulacions precises.
1780 Mapa de Cassini. Damb triangulacions geodesiques. En ús enquia finau s.XIX.
1784 Junker e Heredia marquen damb senhaus es pics de Bigorre e de Bèarn entà delimitar es frontères franco-espanhòles.
1786 Eth matematic Henri Reboul determine era nautada des principaus pics pirenecs.
1789 Publicacion deth libre Observations faites dans les Pyrenees per Louis Ramond de Carbonières.
1802 Ramond de Carbonières corone eth tuc deth Mònt Perdut. Dates que simbolitzen eth neishement deth pirineisme
1807 Prumèra trauessa integrau dera serralada peth botànic Agustin Pyramus de Candolle e eth guia Simon Faure.
1834 Publicacion de Les Pyrenèes ou Voyages Pedestres de Vincent de Chausenque.
1842 Conquesta deth pic der Aneto peth geòleg rus Platon de Tchihatchieff e eth botanic Albert de Franqueville damb es guies Pierre Sanio, Bernard Arrazau, Pierre Redonnet e Jean Sors. En Nadau de 1879, Maurice Gourdon realisèc era prumèra ascension iuernau.
1862 Publicacion de A Guide to the Pyrenees deth advocat anglés Charles Packe.
1865 Fundacion dera Société Ramond en Banheras de Bigorra per part de Emillle Frossard, Charles Packe e Henry Russell-Killough.
1866 Henry Russell publique Les Grandes Ascensions des Pyrenees e en 1878 Souvenirs d'un Montagnard.
1869 Prumèra ascension iuernau d'Euròpa: Henry Russel artènh eth Vinhamala.
1873 Maurice Gourdon e Eugène Trutat inicien er estudi des glacères e d'autes investigacions cientifiques pirenenques.
1874 Fundacion deth CAF, Club Alpin Français.
1876 Prumèra ascension ath tuc Montarto per Maurice Gourdon e inici dera exploracion dera Val d'Aran.
1876 Fundacion deth CEC, Centre Excursionista de Catalunya. Fundacion des seccions pirenenques deth CAF en Tolòsa e Bordèus.
1877 Prumèr mapa des pireneus centraus e dera Val d'Aran damb corbes de nivèu per Franz Schrader. Publicat en 1902. En ús enquia meitat s.XX.
1882-83: Eth poèta Jacint Verdaguer trauesse era Val d’Aran en es sues expedicions deth Canigó ar Aneto.
1884: Maurice Gourdon publique A Travers de l’Aran (Itinéraires d’un Touriste).
1898: Henri Beraldi publique Cent Ans des Pyrenees e definis eth concepte Pireneisme.
1901: Prumèra ascension as Encantats per Ludovic Fontan e Isidre Romeu.
1906: Publicacion dera guia La Vall d’Aran per Juli Soler Santaló.
1906: Jean Bepmale realize era trauessa integrau des Pireneus, es 700km d’est a oest, en trenta dies.
1911: Creacion dera prumèra grana infraestructura toristica des Pirenéus: Ludovic Dardenne, farmaceutic e chocolater a Banheras de Luishon, funde era Société des Chemins de Fer et Hôtels de Montagne desvolopant era estacion d’esqui de Superbagnères, eth tren cremalhera e eth Grand Hôtel.
1919: Lluís Estasen, Pau Badia e J. Mª Soler, introduïsen er esquí ena la Val d’Aran.
1922: Creacion deth Musée Pyrénéen a Lourdes per Louis Le Bondidier damb un gran archiu pirenenc. Creacion dera Société Julien Sacaze a Luishon que en 1926 inaugure le Musée du Pays de Luchon.
1924: Jean Arlaud conquiste eth darrèr tres mil verge des Pirenéus. Eth rei Alfonso XIII inaugure era carretera pèth Pòrt dera Bonaigua.
1931: L’espeleòleg Norbert de Casteret demòstre que es aigües des Uelhs deth Joèu, ena Artiga de Lin, provenen dera glacèra deth Aneto sumergides en horat des Aigualluts.
1942: Rosend Caubet corone eth Malh de Rius trauessant tota era sarrada.
1948: S’inaugure eth túnel de Vielha.
1954: Jean e Pierre Ravier conquisten era cara nòrd deth Vinhamala peth Piton Carré.
1955: Se cree eth Parc Nacionau d’Aigüestortes e Estanh de Sant Maurici.
1963: S’inaugure era estacion d’esquí de Baqueira Beret fundada per Jorge Jordana de Pozas e Luis Arias.
1964: Se crèe era part centrau deth sender GR-10. Se complete en 1973.
1970: Publicacion dera tesi de Joseph Duloum, Les Anglais dans les Pyrenees et les débuts du tourisme pyrénéen (1739-1896).
1974: Se publique era topo-guida HRP de George Veron sus era travessa Hendaye-Banyuls en 40 dies.
1976: Patrice de Bellefon publique Les 100 Plus Belles Courses et ascensions du Pyrenees.
1994: Dubertura ena cara Nòrd deth Vinhamala dera via “Les Délinquants de l’inutile” per Benoît Dandonneau, Christian Ravier e Rémi Thivel.
2010: Kilian Jornet realize era transpirenaica, era travessa Hendaye-Banyuls en 8 dies.
2010: Fondacion deth PyrenMuseu en es dependéncies deth Refugi Rosta a Salardú.